2. A propòsit de la terminologia mèdica i farmacèutica dels diccionaris (generals i d’especialitat) 2
2.1. Introducció
En aquest treball ens proposem d’analitzar uns quants termes de l’àmbit mèdic i farmacèutic segons figuren en els diccionaris, en especial en aquells de caire general (el Gran diccionari de la llengua catalana, d’Enciclopèdia Catalana [GDLC], i el Diccionari de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC2]), i, paral·lelament, analitzar aquests termes en altres diccionaris de caire més específic o especialitzat (sobretot el Diccionari enciclopèdic de medicina [DEMCAT], o el seu precedent, Diccionari enciclopèdic de medicina [DEM], i algun altre).
Tractarem principalment dos aspectes: 1) la morfologia o estructura interna d’alguns termes o unitats lèxiques (o lexicals),3 i 2) les definicions d’alguns termes.
2.2. Sobre la forma d’alguns termes
Els diccionaris recopilen els mots d’una llengua (diccionaris generals) o els termes d’un àmbit d’especialitat (diccionaris d’especialitat). A l’hora de fixar la forma definitiva d’un mot o terme cal fer-ho d’acord amb el seu origen etimològic i tenint en compte, si és necessari, les característiques fonètiques i les vicissituds històriques de cada unitat. Ens fixem a continuació en alguns termes de l’àmbit mèdic i farmacèutic amb entrada pròpia dins els nostres diccionaris generals; en comentem la forma que encapçala l’article (o sigui, el terme que va acompanyat de la definició). Al final de cada comentari arribem a una conclusió pràctica.
2.2.1. Els termes íleum, ílium i íleus
Tal com ja assenyalàvem en el nostre Manual de català científic (§ 67.3, nota 26 [MCC]), en virtut del criteri de la precisió i la claredat creuríem aconsellable de mantenir les formes distintes íleum, ílium, íleus, tal com fa el Fabra (DGLC), i evitar la confusió de totes tres en una única forma ili. Veurem en la taula 1 que es tracta de tres termes que descriuen tres realitats ben diferents (dos conceptes d’anatomia distints entre ells i un de patologia):
| Concepte | Català | Grec/llatí | Altres llengües |
| porció del budell prim entre el jejú i el cec | ili (íleum) | ll. íleum (< gr. εἰλέων ‘el que es torça’) | cast. íleon, angl. ileum, fr. iléon, it. ileo |
| part de l’os coxal | ili (ílium) | ll. ilium ‘illada’, ‘flanc’, ‘buit’ | cast. ilion, angl. i fr. ilium, it. ileo |
| obstrucció intestinal | ili (íleus) | gr. εἰλεός ‘torsió’, ‘cargolament del ventre’, ‘torçó’ | cast. íleo, angl. ileus, fr. iléus, it. ileo |
El GDLC entra ili com a forma preferent per a tots tres conceptes i entra secundàriament, amb remissió a ili, les formes íleum, ílium i íleus,4 com també el DEM. El DIEC2 fa el mateix quant aíleum i ílium, però manté com a entrada principal íleus per a ‘obstrucció intestinal’ sense remetre a ili. El DEMCAT té l’entrada principal ili per aíleum ‘porció de l’intestí prim’ (un dels sinònims complementaris).5
Un altre aspecte relacionat és el dels adjectius corresponents a aquests tres termes. El Diccionari de medicina, de Manuel Corachan (1936), té tres entrades; concretament un adjectiu per a cada terme:
ileal: [C. ileal. F. iléal] adj. Relatiu a l’íleum.
ileic -ca: adj. Referent a l’íleus.
ilíac -ca: [C. iliaco. F. iliaque] adj. Relatiu a l’ílium. «Os ilíac», ílium.
En el Fabra (DGLC) sols hi figura un únic adjectiu, ilíac -a, corresponent a dos dels noms substantius (ílium i íleus), amb dues entrades separades, com avui fan els treballs terminològics, en què cada concepte demana l’existència d’un terme, ni que es tracti de termes idèntics. No ens informa, aquest diccionari, sobre l’adjectiu del terme íleum:
ilíac -a adj. Pertanyent o relatiu a l’ílium; en la regió de l’ílium. Os ilíac, ílium.
ilíac -a adj. Relatiu a l’íleus. Passió ilíaca, sofriment causat per l’obstrucció de l’intestí.
El DEM segueix la triple distinció adjectival del diccionari Corachan:
ileal: Relatiu o pertanyent al budell ili.
ileic -a: Relatiu o pertanyent a l’ili, l’obstrucció de l’intestí.
ilíac -a: 1. Relatiu o pertanyent a l’ili [part de l’os coxal]. 2. Relatiu o pertanyent a la regió coxal. 3. Dit de les estructures anatòmiques (artèria, os, etc.) situades a la pelvis.
El GDLC (i semblantment el DIEC2) segueix el DGLC, i l’adjectiu corresponent a dos dels tres termes (ílium i íleus) és un de sol:
ilíac ilíaca: 1. ANATOMIA ANIMAL 1. Relatiu o pertanyent a l’ili [part de l’os coxal]. 2. Relatiu o pertanyent a la regió coxal. 3. Dit de les estructures anatòmiques situades a la pelvis. 4. os ilíac Os coxal. 2.PATOLOGIA 1. Relatiu o pertanyent a l’ili o obstrucció intestinal. 2. passió ilíaca Sofriment causat per l’obstrucció de l’intestí.6
Conclusió: De cara a la precisió valdria més que els diccionaris adoptessin com a formes preferents els termes íleum, ílium i íleus, cadascun amb els seus corresponents adjectius, ileal, ilíac -a i ileic -a.
2.2.2. Els termes bypass vs. derivació
En la segona edició del DIEC (o sigui el DIEC2), l’any 2007, s’hi incorporà l’anglicisme bypass, el qual en el significat mèdic té un ús molt estès, ja sigui entre els professionals sanitaris, ja sigui en els mitjans de comunicació i fins i tot, si s’escau, en la parla de la gent.7 Vegem aquesta entrada del terme:
bypass [angl.] [inv.] 1 m. Anastomosi vascular quirúrgica en què un empelt de vas sanguini o un tub de material plàstic fa de pont entre l’aorta i l’artèria coronària tot eludint el segment vascular obstruït o amb estenosi.2 m. Derivació 2 1.
Com és sabut, es tracta d’un anglicisme, un mot compost de la preposició by (pronunciada /bai/), que significa ‘al llarg de, al costat de’, i el mot pass ‘passatge’ (amb idèntica pronúncia que el mot català pas, plural passos). Avui la influència de l’anglès en el llenguatge científic és aclaparadora,8 però... inevitable. Els termes anglesos penetren en totes les llengües de cultura, si bé convindria que ho fessin amb mesura i que s’adaptessin morfològicament. Hi ha estudiosos del llenguatge científic que es resisteixen a admetre qualsevol anglicisme, però no sempre el terme alternatiu resulta viable.
A propòsit de bypass, el professor Fernando A. Navarro, especialista en llenguatge mèdic, assenyala en el seu magne Diccionario crítico de dudas inglés-español de medicina (DCDIEM, s. v. bypass) el següent:
Recomiendo evitar los anglicismos frecuentes «bypass», «by-pass» y «baipás», que pueden traducirse por ‘derivación’ (vascular, se sobreentiende) [...] Se usan asimismo mucho en la práctica los términos ‘puente’ (o ‘puente vascular’), que considero aceptables y preferibles, desde luego, al galicismo «pontaje», también de uso frecuente. Es preferible no utilizar en este sentido la palabra ‘anastomosis’, que conviene reservar para las comunicaciones anatómicas o patológicas entre vasos sanguíneos; para las comunicaciones quirúrgicas es preferible hablar de ‘derivación’, o bien añadir el adjetivo correspondiente: ‘anastomosis quirúrgica’. El uso de bypass en el sentido de ‘derivación’ es frecuente asimismo en otras muchas subespecialidades quirúrgicas, además de la cirugía cardiovascular (gastric bypass: derivación gástrica).
El DEM defineix el terme bypass com un «conducte secundari, o vàlvula que hi és situada, instal·lat en derivació respecte a un altre de principal», i en l’entrada del terme derivació recorda que «també és designada amb el nom de curt circuit [sic]». Una altra opció seria el terme pont (o pont coronari, pont gàstric).
Sigui com sigui, creiem que bypass és un terme ara ja tan implantat que es fa molt difícil de substituir-lo. Més aviat nosaltres som del parer que caldria adaptar-lo a la nostra llengua.
Notem que el DIEC2 assenyala que és un mot invariable (també ho diu explícitament el DEMCAT). Tanmateix, avui no és estrany de trobar escrita la forma plural bypassos, com també baipassos,9 i de sentir a pronunciar aquesta darrera forma plural en català.10
El Diccionario panhispánico de dudas, de la RAE, entra la forma baipás amb aquesta explicació: «Adaptación gráfica propuesta para la voz inglesa by-pass, ‘conexión artificial realizada quirúrgicamente para salvar la obstrucción de una vena o arteria’. Su plural es baipases. Por su arraigo entre los profesionales de la medicina, se admite el uso del anglicismo adaptado, aunque existen equivalentes españoles como puente (aorto)coronario o derivación (aorto)coronaria».
El diccionari Larousse (en línia), s. v. by-pass (bypass), entra també el sinònim bipasse i aporta aquesta informació: «En orthographe traditionnelle (non réformée), avec un trait d’union ; deux orthographes possibles: un by-passe, des bypasse (invariable) ou un bipasse, des bipasses (avec s)». El Dizionario della Lingua Italiana, de Gabrielli Aldo, ja entra el verb bypassare (de bypàsso), que defineix així: «v. tr. Realizzare per mezzo di un by-pass ? Sottoporre all’installazione di un by-pass». Vol dir, doncs, que també les altres llengües veïnes van adaptant el neologisme, del qual ja es comencen a fer derivats.
Hi hauria, com apunta Navarro, l’alternativa del mot derivació. Ara bé, derivació ja té un altre significat en el camp mèdic («DIAGNOSI Cadascun dels punts on hom fa l’examen de l’activitat elèctrica d’una part de l’organisme, especialment en l’electrocardiograma», GDLC) i valdria més de reservar aquest terme com a equivalent del terme anglès shunt, com ja fan alguns diccionaris. Veurem, en la part dedicada a les definicions, les d’aquests termes anglesos i les dels corresponents termes catalans.
Conclusió: Apostem per baipàs (masculí singular) i baipassos (masculí plural).
2.2.3. Els termes glucòsid i glicòsid
Com ja anotàvem en el MCC, «el polimorfisme radical, glico- / gluco-, s’explica per la duplicitat de criteris en integrar els termes procedents del grec γλυκύς [‘dolç’]: seguint una deficient transliteració (correspondència de signes), l’ípsilon grega (υ) del gr. γλυκ- s’ha fet correspondre a la u catalana,11 però, segons el criteri de la transcripció (correspondència de sons), ha de correspondre (a través del signe llatí y) a la nostra i. Això explica que trobem en català, i també en altres llengües, les variants glucosa i glicosa, glucèmia i glicèmia, glúcid i glícid, glucogen i glicogen, glucosúria i glicosúria, etc.» (§ 60.1, nota 25). L’arrel gluc(o)- expressa relació amb la glucosa i glic(o)- expressa relació amb els hidrats de carboni en el seu conjunt.
El DIEC2 assenyala que glicosa és un terme obsolet i remet a glucosa (com ja feien el diccionari Fabra i el diccionari Corachan, sense qualificar-lo), i per al terme glúcid hi ha també remissió a glícid (vegeu DIEC2, s. v. glicosa i glúcid, respectivament).12
Així, doncs, el terme glicòsid és el nom genèric de les substàncies constituïdes per un sucre (o monoglícid) unbaipassosit a un altre compost mitjançant un enllaç acetàlic o glicosídic, mentre que el terme glucòsid es reserva per al glicòsid constituït per glucosa. Com diu el DEMCAT: «Els glicòsids que deriven de la glucosa són anomenats glucòsids; els de la galactosa, galactòsids, etc.» (s. v. glicòsid).
Anotem un terme relacionat que els diccionaris catalans encara no recullen: glicòmica,13 subcamp de la proteòmica.14
GDLC: «adjectiu QUÍMICA ORGÀNICA Obtingut de glucosa. Àcid glúcic.»
DEM: «adj. Obtingut de la glucosa».
DEMCAT: «adj. Obtingut de la glucosa».
Conclusió: Llevat dels mots relacionats amb glucosa, la resta de termes procedents del grec γλυκ- (<γλυκύς ‘dolç’) s’escriuen amb i.
2.3. Noms de marca o comercials
Alguns noms de marca registrada o noms comercials s’han habilitat com a noms comuns i n’hi ha que ja figuren en els diccionaris generals. El cas més conegut de tots és el del mot aspirina, que prové del nom comercial alemany Aspirin, patentat per la casa Bayer.
A propòsit d’aquest mot tenim anotada en treballs nostres anteriors15 l’etimologia correcta, que no és la que donen els diccionaris. Vegem l’entrada aspirina en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat) i la del GDLC que en copia l’explicació.16
DECat
ASPIRINA, de l’al. aspirin, mot format amb el prefix privatiu grec a- i el nom de la Spiraea ulmària [ulmaria], en les flors de la qual es troba l’àcid acetilsalicílic, per designar el producte sintètic fabricat sense ús d’aqueixa planta.
GDLC aspirina Etimologia: de l’al. Aspirin, format amb el prefix privatiu gr. a- i el nom de la Spiraea ulmaria, que conté l’àcid acetilsalicílic, per indicar el medicament fabricat sense aquesta planta.
L’origen de la lletra a- davant de spir, procedent de Spiraea, no és el prefix grec privatiu sinó la a del mot acetilació, ja que la conversió de l’àcid salicílic en àcid acetilsalicílic requereix el pas de l’acetilació.17
Vegem a continuació uns quants noms de marca registrada que han passat a noms comuns i figuren en diccionaris generals de la nostra llengua. En la taula 2 n’anotem tres que tenen entrada tant en el GDLC com en el DIEC:
| heroïna Nom procedent de l’al. Heroin, patentat per la casa Bayer (trademark). | GDLC f. [diacetilmorfina, C21H23NO5] FARMÀCIA, INDÚSTRIA FARMACÈUTICA Derivat diacetilat de la morfina, de la qual és obtingut per tractament d’aquesta amb anhídrid acètic, de gran toxicitat i capaç de crear addicció. Etimologia: de l’al. Heroin, der. del ll. heros ‘heroi’, per al·lusió als efectes exaltants d’aquesta droga, amb el sufix -in, propi de la terminologia química i biològica (cf. -ina).18 DIEC2 f. Derivat diacetil de la morfina, de fórmula C21H23NO5, de la qual és obtingut per tractament d’aquesta amb anhídrid acètic, i el consum del qual crea dependència. |
| freó Nom patentat als EUA (1932) per als fluorocarburs utilitzats en tecnologia de refrigeració ( freon < free(ze) ‘congelar’ + -on, sufix arbitrari) | GDLC m. QUÍMICA Cadascun dels derivats halogenats (amb clor i fluor) del metà i l’età. Etimologia: del nom enregistrat freon. DIEC2 m. Clorofluorocarbur. [clorofluorocarbur: m. Carbur de clor i fluor emprat en circuits de refrigeració, en la fabricació d’escumes polimèriques i com a gas propulsor d’esprais que té una acció catalítica sobre la destrucció de l’ozó de l’estratosfera.] |
| flit | GDLC m. QUÍMICA 1. Marca registrada de l’insecticida constituït per una mescla d’oli de crisantem diluït en petroli. 2. per extensió Qualsevol insecticida líquid aplicat per polvorització. DIEC2 m. Insecticida aplicat per aspersió. |
El terme decalina (f.), del camp de la química orgànica, és el nom registrat del decahidronaftalè i té entrada en el GDLC, com també el nom químic decahidronaftalè; el DIEC2 opta per entrar únicament el nom químic. Semblantment passa amb el terme luminal, nom registrat del fenobarbital, amb entrades en el GDLC tant per al nom de marca com per a la denominació comuna internacional (DCI),19 mentre que el DIEC2 es limita a entrar la DCIfenobarbital: «m. Barbitúric d’acció lenta emprat com a hipnòtic».
El GDLC entra altres noms de marca com ara aquests:
diparcol: m. FARMÀCIA, INDÚSTRIA FARMACÈUTICA Nom registrat del dietilaminoetil fenotiazina, de fórmula C18H22N2S.
salvarsan: m. QUÍMICA ORGÀNICA i FARMÀCIA, INDÚSTRIA FARMACÈUTICA Nom enregistrat de l’arsfenamina.
acidol: m. FARMÀCIA, INDÚSTRIA FARMACÈUTICA Nom comercial del clorhidrat de betaïna.
La llista dels termes originàriament noms de marca del GDLC inclou: alpax, alumag, aluman, alumel, alundum, amidol (= diclorhidrat de 2,4-diaminofenol), aureomicina (= clortetraciclina), baquelita, carbaril, cel·lofana, cel·luloide, dacró, duralumini, invar, porexpan, tefló, vaselina.20
Conclusió: Caldria modificar l’etimologia del mot aspirina i estudiar quins noms de marca o comercials han d’entrar en els diccionaris generals de la llengua i quins no.
2.4. Sobre les definicions d’alguns termes
En la segona part d’aquest treball prestarem atenció a les definicions d’alguns termes de medicina i de farmàcia i, més concretament, ens fixarem, primer, en el descriptor o mot que encapçala una definició de diccionari i després ens referirem a les fórmules d’equivalència de les definicions.
La terminologia —que té com a unitat bàsica el concepte, a diferència de la lexicografia, que té com a unitat bàsica la paraula— reserva el termedescriptor per a referir-se al mot nuclear que aporta la caracterització semàntica bàsica del terme definit i també l’equivalència sintàctica, ja que (idealment) ha de tenir la mateixa categoria gramatical que el terme definit.
Quan es tracta de mots especialitzats que tanmateix figuren en un diccionari general, caldria procurar que el descriptor fos un mot o una unitat lèxica comprensible, almenys més comprensible pragmàticament que l’element definit. O, dit a la inversa, cal evitar que el mot que encapçala la definició sigui menys diàfan que el terme definit. Posem exemples.
2.4.1. Definició de bypass
Tant el GDLC com el DIEC2 defineixen el terme bypass amb el descriptor anastomosi21 o, si es vol, amb la unitat lèxica anastomosi vascular quirúrgica. Vegem-ho:
DIEC2 1 m. Anastomosi vascular quirúrgica en què un empelt de vas sanguini o un tub de material plàstic fa de pont entre l’aorta i l’artèria coronària tot eludint el segment vascular obstruït o amb estenosi.
GDLC m. CIRURGIA Anastomosi vascular quirúrgica en què un empelt de vas sanguini o un tub de material plàstic fa de pont entre l’aorta i l’artèria coronària tot eludint el segment vascular obstruït o estenosat.
2 m. Derivació 2 1.
En canvi, curiosament, un diccionari especialitzat, com ara el DEMCAT, fa servir com a descriptor del terme bypass la unitat lèxicavia alternativa, que és més comprensible:
DEMCAT m.
Via alternativa que crea un cirurgià mitjançant una vena o un conducte per salvar una obstrucció arterial o digestiva o per provocar que, per un segment de conducte, no hi circuli res.
Més amunt, parlant d’una possible alternativa catalana al mot bypass, apuntàvem el terme derivació, per al qual el GDLC dona la definició següent:
CIRURGIA Desviació artificial de sang, líquids, processos inflamatoris, etc., d’una part a una altra.
Deixant de banda el fet d’una mala redacció (què vol dir «desviació [...] de processos inflamatoris»?), no és clar si aquesta definició correspon a bypass o a shunt.
Recentment (i posteriorment a la primera redacció d’aquest article) aquesta definició del GDLC ha estat canviada —i millorada— per aquesta altra:
CIRURGIA Procediment quirúrgic que consisteix a alterar la via de trànsit dels continguts d’un segment d’un conducte (tub digestiu, vas sanguini, etc.).
L’entrada derivació en el DEMCAT duu la definició següent, amb la correspondència anglesa shunt:
Desviació de la sang o d’altres líquids orgànics a través de noves vies, que poden ser normals, patològiques o artificials.
Potser podríem dir que el shunt pot ser normal o patològic, no pas artificial: la quantificació del raig en la comunicació de sang o líquid entre dos vasos o cavitats (segons el diferencial de pressió, de més a menys) a conseqüència d’un forat natural o patològic, mentre que el bypass és fer un pont, saltar-se l’obstacle, per exemple comunicar l’artèria subclàvia amb una artèria coronària a través de l’artèria mamària.22
2.4.2. Definició dels glícids
Els glícids (també anomenats carbohidrats, compostos de carboni, hidrogen i oxigen) són una de les quatre classes principals de biomolècules (juntament amb les proteïnes, els àcids nucleics i els lípids).23
En el DIEC2, per a trobar un descriptor diàfan o transparent del terme glucosa calen quatre cerques posteriors en el diccionari. Vegem-ho (subratllem el descriptor):
aldohexosa f. Hexosa que conté un grup aldehídic. hexosa f. Monosacàrid la molècula del qual conté sis àtoms de carboni.
monosacàrid m. Glícid de fórmula general (CH2O)n constituït per un polihidroxialdehid o una polihidroxicetona.
glícid m. Substància orgànica que és un polihidroxialdehid o una polihidroxicetona, un derivat d’aquests compostos o un dels seus polímers.
glucosa f. Aldohexosa molt abundant a la natura, de fórmula empírica C6H12O6, que es troba a la sang, als fruits i en altres parts de molts vegetals i també combinada en glucòsids, oligosacàrids i polisacàrids.
És a dir, glucosa té per descriptor aldohexosa, aldohexosa té per descriptor hexosa, hexosa té per descriptor monosacàrid, monosacàrid té per descriptor glícid i glícid té per descriptor substància orgànica.
glucosa -> aldohexosa -> hexosa -> monosacàrid -> glícid -> substància orgànica.
Fabra, en el seu DGLC, definia glucosa fent ús del descriptor sucre:
glucosa: f. Sucre del raïm i altres fruites, C6H12O6, dextrosa, glicosa. / Hexosa, qualsevol sucre de la fórmula C6H12O6.
Considerant els diccionaris d’altres llengües,24 cal dir que hi ha diversitat de criteri a l’hora de triar el descriptor per a aquest terme. Així, per exemple, en anglès, el Cambridge Dictionary defineix glucose fent referència a sucre («a kind of sugar found in the juice of fruit»), semblantment fa l’Oxford Advanced American Dictionary («a simple type of sugar that is an important energy source in living things and that is a part of many carbohydrates»), mentre que el Diccionario de la lengua española de la RAE25 opta pel descriptor aldohexosa (si bé per a fructosa i galactosa sí que fa servir el descriptor azúcar, mentre que el DIEC2 té per descriptors d’aquests dos termes cetohexosa i hexosa, respectivament). El Dizionario della Lingua Italiana, de Gabrielli Aldo, fa servir el descriptor composto organico («glucosio: composto organico, carbohidrato monosacaride (zucchero)»), mentre que els diccionaris francesos (s. v. glucose) solen distingir entre una definició general, amb el descriptor sucre («Sucre le plus repándu dans la nature sous forme libre (dextrose) ou combinée et obtenu industriellement par hydrolyse de l’amidon ou de la fécule»), i una definició especialitzada amb el descriptor aldohexose (com fa, per exemple, el diccionari en línia del Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales).
En la definició dels disacàrids sacarosa i lactosa sí que el DIEC2 fa servir el descriptor sucre (com ja feia Fabra en el DGLC).
2.4.3. Altres termes
Vegem a continuació, en la taula 3, altres termes, amb els descriptors i la definició que en donen els nostres diccionaris, triats expressament per fer veure que no sempre el descriptor és més diàfan o transparent que el terme definit.
| Diccionari | Terme | Descriptor | Definició |
| GDLC | alèxia | agnòsia / ceguesa verbal |
f. PATOLOGIA 1. Agnòsia que comporta la pèrdua de la facultat de llegir. 2. Ceguesa verbal. |
| DIEC2 | alèxia | incapacitat | f. Incapacitat d’entendre el llenguatge escrit deguda a una afecció cerebral. |
| DEMCAT | alèxia | pèrdua | f. Pèrdua completa de la capacitat de lectura i comprensió del llenguatge escrit produïda per una lesió cerebral. |
| DGLC | delírium trèmens26 | malaltia | m. Malaltia produïda per l’ús excessiu i prolongat de les begudes alcohòliques i caracteritzada per terribles al·lucinacions i tremolor de mans i llengua. |
| DIEC2 | delirium tremens | psicosi | m. [LC] [PS] [MD] Psicosi tòxica associada a l’alcoholisme crònic, caracteritzada per terribles al·lucinacions i tremolors. |
| DGLC | midó | substància | m. Substància blanca, inodora, insípida, granular o pulverulenta, C6H10O5, que abunda en les plantes, esp. en llavors, i que, escalfada amb aigua, dóna un líquid viscós que esdevé una pasta en refredar-se. Midó d’arròs. |
| DIEC2 | midó | mescla d’amilopectina i amilosa | m. Mescla d’amilopectina i amilosa que abunda en les plantes, especialment en les llavors, on és el component principal de les reserves de glícids, emprada en alimentació i farmàcia i per a donar aprest als teixits. Midó d’arròs. |
| GDLC | acetilació | acilació | f. QUÍMICA ORGÀNICA Acilació en la qual és fixat el grup acetil. |
| DIEC2 | acetilació | reacció | f. [QU] Reacció d’introducció d’un grup acetil en una molècula orgànica. |
Observem, a tall d’exemple, que per als termes alèxia, delirium tremens i midó el GDLC i, a vegades, el DIEC2 fan servir descriptors menys transparents que els d’altres diccionaris.
Passem finalment a parlar de les fórmules d’equivalència de les definicions.
Com acabem de veure, el descriptor sol coincidir pel que fa a la categoria gramatical amb el terme definit, si bé són habituals (quan el criteri és lexicogràfic i no pròpiament terminològic) fórmules per a aconseguir una equivalència sintàctica, com dit de, que, relatiu o pertanyent a (o relatiu a sol), consistent en, semblant a, en el cas dels adjectius.27 Vegem alguns exemples d’aquestes fórmules d’equivalència en la taula 4.
| Diccionari | Terme | Fórmula d’equivalència | Definició |
| GDLC | dentifrici dentifrícia | dit de | adjectiu i masculí COSMÈTICA Dit de la substància emprada per a netejar-se les dents. |
| DIEC2 | a | que | adj. Que s’empra per a netejar les dents. Pasta dentifrícia. |
| DEMCAT | dentifrici -ícia | que | adj. Que serveix per a netejar les dents. |
| DIEC2 | desodorant28 | que | adj. Que desodora. |
| DIEC2 | univitel·lí -ina | que | adj. Que, essent bessó d’un altre, s’ha format a partir d’un mateix òvul. |
| DEM, DEMCAT | univitel·lí -ina | dit de | adj. Dit de cadascun dels bessons formats a partir d’un sol òvul. |
| DGLC | pneumònic -a | relatiu o pertanyent a | adj. Relatiu o pertanyent als
pulmons. / adj. Relatiu o pertanyent a la pneumònia. |
| DIEC | pneumònic -a | relatiu o pertanyent a | 1adj. Relatiu o pertanyent als
pulmons. 2 adj. Relatiu o pertanyent a la pneumònia. |
| DGLC, GDLC, DIEC2 | quilós -osa | consistent en / semblant a | adj. Consistent en quil. Semblant al quil. |
| DIEC | meningi -íngia | relatiu a | adj. Relatiu a les meninges. |
Aquestes fórmules d’equivalència serveixen a la lexicografia per a establir els significats dels adjectius, en aquest cas,29 prescindint de l’àrea temàtica.
CLC = Riera, Carles (1998). Curs de lèxic científic: 1 Teoria. Barcelona: Claret.
Corachan, Manuel (dir.) (1936). Diccionari de medicina. Barcelona: Salvat.
DCDIEM = Navarro, Fernando A. (2006). Diccionario crítico de dudas inglés-español de medicina. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana.
DECat = Coromines, Joan (1980-1991). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: “la Caixa”. 9 v.
DEM = Casassas, Oriol (dir.) (1990). Diccionari enciclopèdic de medicina. Barcelona: Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears: Enciclopèdia Catalana.
DEMCAT = nova versió del DEM.
DGLC = Fabra, Pompeu (1932). Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Catalònia. [7a ed., 1977]
DIEC = Institut d’Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana. 1a ed. València: Edicions 3 i 4; Palma: Moll; Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Edicions 62: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
DIEC2 = Institut d’Estudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana.
GDLC = Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.
LF = Col·legi de Farmacèutics de Barcelona;TERMCAT, Centre de Terminologia (2008). Lèxic de fàrmacs [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia.
MCC = Riera, Carles (1992). Manual de català científic. Orientacions lingüístiques. Barcelona: Claret. [2a ed., 1993]
TERMCAT (2009). La definició terminològica. Vic: Eumo; Barcelona: TERMCAT, Centre de terminologi